viernes, 22 de febrero de 2008

troballa de un antic rellotge de sol a es mercadal


Un antic rellotge de sol oblidat pel temps


Rellotge. Està construït en una superfície d’una mena d’estruc i els solcs pintats amb umangre

casa. Està situada davant l’església parroquial de Sant Martí
Publicidad




S’ha trobat a la paret mitgera d’una casa situada al carrer de sa Muntanyeta, as Mercadal

toni seguí Es Mercadal

Fa més de 30 anys, després d’haver enviudat, que Juanita Seguí Casalí va deixar la seva residència de Ciutadella per anar-se’n, amb les seves dues filles, a viure a una casa as carrer de sa Muntanyeta, des Mercadal, primer de lloguer i després en propietat. Durant tot aquest temps, tant la mare com la seva filla Sofia, que fa una vintena d’anys va arranjar l’antiga cambra de la casa per viure-hi, mai havien sospitat de l’existència d’un antic rellotge de sol situat a la paret mitgera, que ha romàs silenciós i oblidat durant desenes d’anys.

Durant els passats darrers dies de Carnaval, Sofia Misut i el seu marit Guillermo Martí van emblancar l’estudi, com ho havien fet durant anys i, abans ho feia la seva mare Juanita, després d’haver netejat el polsim fruit de la humitat. Però en aquesta ocasió, per davall la calç van aparèixer uns nombres i unes línies rectes, que mai no havien vist, el que va deixondir la curiositat per conèixer el contingut d’aquella troballa misteriosa. La neteja pacient de la paret interior va descobrir per davall de les bigues inclinades de la teulada, davant la mirada expectant dels propietaris, una superfície llisa i, al seu voltant, una sèrie de nombres lligats a unes línies rectes, tot colorejats amb umangre. Es tractava d’un antic rellotge de sol, oblidat pel mateix temps!

Aquest instrument per mesurar el pas del temps està situat a la paret mitgera, construïda mitjançant pedra i morter i orientada cap el migjorn, a l’interior de la casa. Forma un quadrat de 2 metres de longitud, construït amb una mena d’estruc, i la seva part superior va quedar afectada quan es va construir la teulada de la casa que l’ha acollit durant anys. A la meitat de l’esquerra, marca de les 8 fins les 12 que està al centre, mentre que a la dreta hi figuren l’1 y el 2. A la part superior de la superfície llisa hi figura l’any de la suposada construcció del rellotge de sol. Sofia Misut afirma que els dos únics dígits que es podien llegir amb claredat i sense cap tipus de confusió eren els dos darrers (59), mentre que, dels dos anteriors, el primer estava completament esborrat i el segon presentava el dubte de si era un 8 o un 6, tot i que el rastre del solc deixat sobre la superfície els va fer decantar pel nombre 6. És a dir, la data de la suposada construcció del rellotge ballava entre els nombres 1659 i 1859. L’elecció de la data més antiga que ha fet Sofia es basa, a més, en un fet que -objectivament- no és prou concloent: a la part interior de la porta d’una antiga rinconera, que hi ha a la planta baixa de la casa on hi viu la seva mare, hi figura un text manuscrit amb caracters de lletra antiga sobre una família. Dedueix que en l’any citat en primer lloc (1760) la seva casa ja estava construïda i, per tant, el rellotge de sol s’havia col·locat en una època anterior. El seu començament diu:

“Dia 28 de Jan. 1760 és nat en Francisco / Dia 20 Fabrer és confirmat de dit any 1760 /Dia 30 Abril tingué la rosa/ Dia 19 9bre morí”.

Sigui un any o l’altre, la casa on viuen Francisca i la seva filla Sofia presenta una arquitectura que ens mostra la seva antiguitat, amb la presència de parets gruixudes. Està situada davant l’església de Sant Martí, que data del segle XVII, i en el plànol del poble dibuixat per Miquel Sorá el 1860 s’observa la seva presència i la del característic pati de davant que encara conserva.

L’arxiver municipal Crisfòfol Barber assegura que l’actual església va ser construïda sobre el solar de l’església vella, que datava del segle XIV o XV, per tant es tracta del nucli primigeni del poble. Els límits d’aquest nucli antic, segons Barber, eren el pla de ses Eres, el carrer de Baix, el carrer Major, el carrer d’Enmig, el carrer Nou, la costa del Bisbe Sever, la costa del Forn, la costa de l’Església i el carrer de sa Muntanyeta. En aquest darrer carrer, davant l’església, s’aixeca la casa que veim a la fotografia. Abans de la seva construcció, la zona devia ser un replà i, per tant, el rellotge de sol situat a la paret exterior de la casa colindant va informar durant anys als mercadalencs del pas de les hores i dels dies.

1 comentario:

Joan Fuxà dijo...

Quines coses!
Ja miraré de avam si s'hi pot fer qualque foto.

Salut